Llibres// Revista El Temps 11-12-89

 

  Un vast naufragi de sormnis

  Barcelona, Impal SA., 1989.

 

UNA SÒLIDA REALITAT

 Montse Ferrater

En un moment com 1'actual, en qué continuen en alt les espases de la polémica entre neonoucentiste de ressonáncies morals i   anglosaxons d’una banda,  i de I'altra textualistes  durs d'extracció post-simbolista  pel que fa a l’esperit i post conceptual pel que fa a les maneres, apareix Un vast naufragi de somnis de J. A Soldevila, poemari de 36 peces sense títol, d'estrofa i vers breu i una orientació, com assenyala Miquel de Palol al prefaci, a mig camí entre el romanç popular i la lírica intimista de rel cul­ta»; aixó sembla que ens porti a la primera opció que inicialment apuntávem, es a dir, al soi‑disant neonoucen­tisme, i, no obstant, compa­rant la poesía de Soldevila amb la dels epígons de Ma­nent i Garcés, veurem que hi ha trets essencials que els di­ferencien: en Soldevila pri­ma I'expressió personal per damunt de I'endogámia gre­mial o l'interés per la meta­literatura, i el resultat no és una poesía inculta, perqué` ha assumit el seu passat i és una poesía que va més enllá de la història de la poesia. La intuició i el gust imme­diat per la música del vers són u amb I'expressíó d'un sentiment. Vegem-ne un exemple: «T'he donat el que jo perdía:/ paraules d'estiu,/ memòries d'amor.// Nits de terrissa,/ nits de colors.// T'he donar el que no volia llágrimes de cendra,/ campanes de dol». Els ver­sos de Soldevila són d'un despullament i una sobrietat que, acostumats com estem a malabarismes llibrescos, impressionen molt grata­ment. Vegem en aquest altre exemple amb quina difícil elegància maneja conceptes poéticament tan espinosos: Aquests colors/ que em dó­nes/ són un alé d'eternitat captiu,/ que tornará a dor­mir/ dins les butxaques/ de la nit/ quan fineixi el proper glop/ de sang.//(...)// Que, fora d'ells,/ el desert i el gel/ són la casa de l'esperit». J. A. Soldevila es revela com una veu amb una personali­tat poderosa, i caldrá seguir de prop la seva evolució; de moment, però, Un vast naufragi de somnis és ja una sólida realitat que cap siste­matització rigorosa de l’ac­tual lírica catalana hauria d'ignorar. .