FRAGMENTS

Per les finestres del cor
entra la tarda
i un vent estrany
remou les cendres
d’antigues ànimes.
A sota, la pedra
no es mou.
Només, de vegades,
parla.

Per les finestres del cor
entra la tarda.                                                 

             

 

Aquesta nit em crida
com un animal ferit
i jo no sé
com salvar-li la vida.

El vi perdut de les hores
goteja com un pensament.

La copa buida
va omplint-se de dies.
Dels arbres
tomba la música cega
del temps.
Un desmai d’ombres
i coses
rellisca pel llom
d’una lluna
d’acer.

Aquesta nit em crida
com un animal ferit
i jo no sé
com salvar-li la vida.

 

 

Jec ferit en aquest cantó
de la contrada,
on mai no desperta
la vida.

Jec ferit en un camp
d’altes herbes,
on mai no penetren
les mirades.

Jec ferit al llarg de les hores,
en el marbre quiet
dels pensaments.

Abocat a la nit
des d’un principi,
per a no morir,
jec ferit.                                                      

 

 

                      
Des del cor de la nit
Ve aquest dia.
Tímida claredat
que batega el silenci.

Des del cor de la nit
ve aquest dia.
Barca sense rems
surant
per aigües
d’ombres i vents.

Des del cor de la nit
ve aquest dia.
I la seva mirada
no em mou,
malgrat trenqui un record
amb espines.

Des del cor de la nit
veig el dia
i porta auguris d’estiu
penjats de la vida. 

 

L’home és una illa
sense platges
ni ports.

La veu del mar
li porta remors
d’altres terres,
onades i paraules
de llocs
inversemblants,
efluvis de palma
i vi,
música de veus,
sons de riures
i plors.

 

Ell
amb les ales esteses
traspassa la nit
adorm les hores
tot cercant escales
i dreceres
al cor
de les mirades

 

 

 

Ella
traspassa la nit
com un record,
camina cap a les hores
per la drecera de la mirada
i amb aigua d’estels
s’ha fet un mirall
del seu cor.

 

L’home és una illa
sense platges
ni ports.

 

 

Un vast naufragi de somnis